La DANA que va afectar el Pa\u00eds Valenci\u00e0 va ser una cat\u00e0strofe natural extraordin\u00e0ria. Malauradament, la gesti\u00f3 institucional i comunicativa que la va acompanyar va convertir l\u2019emerg\u00e8ncia en un problema encara m\u00e9s greu. Enlloc de minimitzar el seu impacte, el va agreujar. Quan la resposta a una crisi falla, la comunicaci\u00f3 tamb\u00e9 falla, i les conseq\u00fc\u00e8ncies van m\u00e9s enll\u00e0 de la simple informaci\u00f3, afectant la seguretat, la confian\u00e7a i la cohesi\u00f3 social.<\/p>\n\n\n\n
En qualsevol crisi hi ha dos elements clau: la rapidesa en detectar, decidir i actuar, i el lideratge, \u00e9s a dir, un comit\u00e8 de crisi efectiu que coordini els recursos i la informaci\u00f3. En el cas d\u2019una cat\u00e0strofe natural i situacions d\u2019emerg\u00e8ncies a l\u2019Estat, quan la magnitud dels fets excedeix les compet\u00e8ncies d\u2019una administraci\u00f3, el Comit\u00e8 de Crisi s\u2019anomena CECOPI (Centre de Control Operatiu). Est\u00e0 provat que es va constituir tard i que durant les hores m\u00e9s cr\u00edtiques, no hi havia ning\u00fa al comandament. Aquesta demora va tenir repercussions directes i molt greus, tamb\u00e9 en la comunicaci\u00f3 i en la percepci\u00f3 ciutadana sobre la gesti\u00f3 de la crisi.<\/p>\n\n\n\n
La gesti\u00f3 ca\u00f2tica va provocar un retard en l\u2019av\u00eds a la ciutadania, posant en risc la seguretat i generant incertesa en moments cr\u00edtics. Es va produir desinformaci\u00f3 institucional i operativa, amb missatges contradictoris i manca d\u2019instruccions clares. La descoordinaci\u00f3 entre portaveus va generar declaracions disperses sense un missatge central, i la comunicaci\u00f3 a les xarxes socials va ser inconsistent, amb informaci\u00f3 tardana o incompleta. En aquest buit informatiu van proliferar les fake news, mentre que els retrets i el circ pol\u00edtic van substituir la responsabilitat per la confrontaci\u00f3. Tot plegat va contribuir a una crispaci\u00f3 social notable, fruit de la sensaci\u00f3 que ning\u00fa tenia el control de la situaci\u00f3 ni del relat p\u00fablic.<\/p>\n\n\n\n
La gesti\u00f3 comunicativa dels darrers mesos ha tornat a ser ca\u00f2tica. El retard en donar explicacions sobre per qu\u00e8 es va activar tard el comit\u00e8 de crisi ha alimentat encara m\u00e9s la desconfian\u00e7a. Les diferents versions sobre l\u2019activitat del president Maz\u00f3n aquell dia s\u2019han demostrat falses o incompletes, i aquest fet ha erosionat encara m\u00e9s la credibilitat institucional. A tot aix\u00f2, s\u2019hi afegeix la manca de coher\u00e8ncia en el relat p\u00fablic i la sensaci\u00f3 que, un any despr\u00e9s, encara no s\u2019ha assumit plenament la responsabilitat dels errors comesos.<\/p>\n\n\n\n
Aquesta cadena de decisions i omissions ha vulnerat dos principis fonamentals de qualsevol gesti\u00f3 de crisi: el principi de realitat, que exigeix assumir la gravetat de la situaci\u00f3 des del primer moment, i el principi de transpar\u00e8ncia, que demana oferir tota la informaci\u00f3 disponible amb honestedat i coher\u00e8ncia, evitant haver de rectificar constantment.<\/p>\n\n\n\n
Un any despr\u00e9s, la pregunta que emergeix \u00e9s inevitable: qu\u00e8 hem apr\u00e8s? La confian\u00e7a p\u00fablica no es reconstrueix amb excuses tardanes. Es reconstrueix amb responsabilitat, coher\u00e8ncia i transpar\u00e8ncia, principis que haurien de guiar qualsevol resposta davant una emerg\u00e8ncia. La DANA va deixar 229 v\u00edctimes; i tamb\u00e9 ens ha deixat lli\u00e7ons sobre la necessitat de refor\u00e7ar la gesti\u00f3 institucional i la comunicaci\u00f3 de crisi per protegir la ciutadania i preservar la confian\u00e7a social.<\/p>\n\n\n\n
Article de Toni Ruiz, publicat a Comunicacio21.cat<\/p>\n\n\n\n