El FC Barcelona és un dels clubs esportius més reputats del món, per la seva història, per la seva trajectòria i pel seu valor de marca. Però, què entenem per reputació? És la percepció que tenen els diferents públics d’una marca, i té un important valor econòmic, ja que és un actiu que genera avantatges competitius com a factor de confiança, distinció, atracció i fidelització. El coneixement dels pagaments a Enríquez Negreira ha derivat en una crisi amb cost reputacional per al club degut a la seva transcendència pública, a la seva possible afectació als valors de l’entitat, i al seu grau d’impacte sobre els diferents públics que envolten el club.

La transcendència pública del cas és òbvia, després de prop de dos mesos d’intens tractament mediàtic. La possible afectació d’un element tan identitari com els valors del club, la seva aposta per l’honestedat i pel joc net, també aporta magnitud a aquesta crisi, especialment en el cas del Barça, que té com un dels pilars de la seva identitat la projecció dels seus valors a través de la competitivitat esportiva. Finalment, cal considerar l’impacte en els seus públics. Parlem de socis, aficionats, jugadors, tècnics, directius o empleats, però també d’altres, com ara els inversors, els patrocinadors, els àrbitres, els organitzadors de les competicions, els rivals o els mateixos mitjans de comunicació.

Des de l’esclat del cas, tots els públics han mogut fitxa i tres posicionaments han estat determinants fins ara: el dels mitjans de comunicació, que han liderat el relat del cas, a partir del seu evident interès informatiu, però que l’han portat, en molts casos, al terreny de les desqualificacions i les difamacions; el gran rival esportiu, el Real Madrid, que ha demanat personar-se a la causa judicial com a acusació en qualitat de perjudicat, i els organitzadors de les competicions, especialment la UEFA, que va obrir una investigació que podria suposar l’exclusió temporal del Barça de les competicions europees.

Mentrestant, els socis i els aficionats barcelonistes viuen el cas amb inquietud, incertesa i se senten alhora agredits i indefensos davant el judici mediàtic, especialment el que arriba des de Madrid. La crisi es trasllada així al terreny de les emocions, un dels pilars del futbol com a fenomen social, que determina la seva particular percepció de les crisis, molt diferent de la de qualsevol altra indústria.

En aquest complicat context s’imposa una pregunta: per què el Barça ha trigat prop de dos mesos a donar explicacions públiques? Perquè la crisi no estava internament identificada i ha obligat el club a actuar de manera reactiva, i per què ha prioritzat l’anàlisi interna de l’afer i la preparació de la seva defensa legal per sobre de la seva defensa pública. Per això els advocats han exigit el control de les informacions expressades des del club, també dels seus timings, ja que no res pot anar en contra de l’estratègia de defensa processal del cas. Per afegir-hi complexitat, l’afer té un element inèdit en clau interna, l’afectació de quatre mandats presidencials, i necessita una coordinació entre les diferents estratègies de defensa.

«El Barça, com a institució que transcendeix l’àmbit de l’esport i que s’exigeix l’excel·lència en les seves actuacions, només hauria de fer el que pugui explicar»

El FC Barcelona, per diverses i complexes raons, conviu amb les crisis de manera quasi natural, fins al punt que les considera pràcticament part de la seva realitat diària. I quan les crisis es converteixen en rutina, s’infravaloren els seus costos en la mesura que se sobrevalora la capacitat de la marca a l’hora de superar-les.

El veritable cost reputacional d’aquesta crisi no es podrà determinar fins que el club no s’hagi explicat i fins que la justícia resolgui el cas. Dit això, el club s’enfronta actualment a tres grans reptes: la seva defensa legal i pública, la restitució del seu cost reputacional i la necessària reflexió sobre aquests tipus de fets, els seus beneficis i els seus costos. El Barça, com a institució que transcendeix l’àmbit de l’esport i que s’exigeix l’excel·lència en les seves actuacions, només hauria de fer el que pugui explicar.

Article de Toni Ruiz publicat a La Vanguardia el 15 d'abril de 2023.