L’esport professional és l’epicentre d’una gran indústria que competeix, més enllà d’estadis, pistes i circuits, en la dura batalla per la fidelització i l’obtenció d’audiències, com un dels pilars de la seva estratègia de negoci. Les audiències assisteixen als esdeveniments, compren els seus productes i consumeixen els seus continguts; a més, generen l'interès de les marques que aporten recursos econòmics a canvi de poder promocionar els seus productes i serveis; i també són bàsiques per sumar valor als drets d'emissió de les competicions i així poder comercialitzar-los.
La competència per l'audiència enfronta l'esport professional amb la indústria de l'entreteniment, fins al punt de confondre els seus límits. Competicions com l’NBA, l’NFL, MotoGP, la Fòrmula 1, la Premier o la Lliga, però també els seus clubs, esportistes i atletes, competeixen amb la televisió i les plataformes de streaming, i amb la variada oferta de producció artística del mercat. A més, la competència s'ha incrementat amb la irrupció de les noves tecnologies digitals, que han generat nous nínxols de mercat, com els e-sports o els xous en streaming impulsats, a l’hora, per nous creadors de contingut, que generen les seves pròpies audiències, al marge de les grans empreses de comunicació.
Davant d'un panorama tan saturat i fragmentat, la competència per l'audiència serà la que definirà els nous reptes de l'esport d'elit. D'entrada, li exigirà ser més espectacular que mai, per atraure, especialment, les audiències més joves, que lideren noves formes de consum de continguts, més curts, immediats i atractius. La competitivitat, la incertesa del resultat, i les dosis de suspens i sorpresa s'hauran de potenciar amb noves dosis de xou i d’espectacle, plantejant-se, fins i tot, canvis de format.
La necessitat de més espectacularitat enllaça amb un altre repte, la integració de la innovació tecnològica. En pocs anys hem comprovat com noves solucions s'han aplicat al rendiment esportiu, a les retransmissions i als recintes. Però la tecnologia continuarà comportant canvis que avui es fan difícils de preveure.
L'esport professional tendirà, sens dubte, a un major grau de globalització, ja que es difon a través d'una xarxa que connecta la societat a nivell mundial i perquè es finança, cada cop més, per institucions, marques, i fins i tot estats, que intenten imposar les seves idees i el consum a nivell global. Això suposarà la concentració de competicions i marques al top del consum mundial, i allunyarà altres a mercats més locals, menys atractius comercialment.
Un altre canvi que impactarà de manera notòria en el futur de l’esport professional té a veure amb la qüestió de gènere. Perquè malgrat el creixement que ha tingut en els darrers anys la participació de la dona a l'elit de l'esport, encara hi ha desafiaments i oportunitats per resoldre. Nenes i joves creixen inspirant-se en els seus referents, lluny de condicionants del passat i la indústria de l'esport s'ha d'exigir la inclusió de la dona, en les competicions i en les estructures, ja que a més d'una qüestió d'equitat, suposa la meitat de l'audiència en termes de negoci.
També serà imprescindible que l‟esport d‟elit integri de manera troncal el compromís amb la societat, més enllà de les estratègies de màrqueting. Aquests darrers anys, organitzacions i esportistes han donat suport a causes i han promogut canvis socials. Aquesta tendència, però, haurà d'anar a més, a risc de quedar exclòs de l'atenció i del respecte d'unes audiències cada cop més sensibilitzades.
No seran aquests els únics canvis que haurà d'assumir una indústria que encara necessita continuar professionalitzant-se. Alguns estudis ja apunten que, després de l'impacte del coronavirus, el negoci s'ha començat a estabilitzar. El futur passa per exigir-se mentalitat innovadora per fer front als desafiaments d'un futur incert, però també molt atractiu.
Consulta aquí la publicació original a la web d'El Periódico.
