A les portes del 125è aniversari del FC Barcelona és interessant recordar l’última gran celebració institucional, el seu centenari. Repassar aquells esdeveniments i el seu context subratlla la dimensió d’una institució única que, malgrat les seves permanents divisions històriques, es deu a la suma de les contribucions de moltes generacions barcelonistes.
Els cent anys d’història del club es van celebrar sota un clima social i polític convuls. El president Núñez acabava de superar una moció de censura i l’entitat vivia marcada per la divisió social generada des de l’acomiadament de Cruyff com a tècnic. En aquell context es va decidir celebrar el centenari durant un any, amb prop de 80 esdeveniments esportius, socials i culturals, i sota el lema “El Centenari de tots”. Va arrencar el 28 de novembre del 1998, amb una cerimònia inaugural al Camp Nou, recordada per la interpretació del Cant del Barça de Joan Manuel Serrat, a peu de gespa. Va culminar el 29 de novembre del 1999, dia de l’efemèride, amb la inauguració d’una innovadora exposició dedicada a la història del club.
El centenari va comptar amb elements distintius tan destacats com el cartell oficial, creat per Antoni Tàpies; el logotip dissenyat per América Sánchez; la mascota Clam, ideada per l’il·lustrador Francesc Capdevila, Max; i l’emblemàtica samarreta dissenyada per Nike, inspirada en patrons històrics i que encara avui es recorda.
En l’àmbit esportiu, el Camp Nou va acollir un inoblidable Barça-Brasil, la millor selecció del món del moment, amb Romário, Ronaldo i Rivaldo a les seves files. Abans, 250 exjugadors de totes les èpoques van desfilar per la gespa i van rebre el reconeixement de més de 80.000 barcelonistes. L’estadi també va ser seu de la final de la Champions entre el Bayern i el Manchester United, on els anglesos van protagonitzar una de les remuntades més recordades de la història. A més, cada secció, tant professionals com amateurs, va celebrar el seu particular Partit del Centenari, una oportunitat per retre homenatge a les seves trajectòries i a les seves figures històriques.
En el pla cultural, es va estrenar el Cant del Centenarii, amb música d’Antoni Ros Marbà, i lletra de Ramon Solsona. Es va organitzar un concert de Josep Carreras al Camp Nou, de franc per a socis; es va convocar una biennal d’art, a més d’exposicions artístiques i la publicació de diverses obres literàries.
El centenari va ser un esdeveniment extraordinari, una expressió contínua de connexió amb els seus socis, penyes i aficionats i de vinculació amb institucions i teixit associatiu del país. A més, la cirereta va ser la conquesta de totes les lligues dels equips professionals, una gesta que s’aconseguia per primera vegada i que consolidava la dimensió del Barça com la institució poliesportiva més icònica del món. Vaig tenir l’immens privilegi de formar part de l’equip que va dirigir aquella organització. Res d’allò no hauria estat possible sense la figura de Ricard Maxenchs, secretari general del club i màxim responsable de l’organització d’aquell centenari. La seva visió, compromís i lideratge el van convertir en l’ànima i motor d’aquell projecte, convençut sempre de la importància de respectar, integrar i cuidar fins al més mínim detall.
Han passat 25 anys i el Barça manté la seva singularitat social i una identitat que transcendeix fronteres i uneix milions de persones a tot el món. El repte és preservar i enfortir els seus valors, a fi de consolidar el seu llegat per a les pròximes generacions.
*Article publicat a La Vanguardia el 29 de novembre de 2024, coincidint amb la celebració del 125è aniversari del FC Barcelona.
